Cerdanyola del Vallès, 15 d'abril de 2021. El glioblastoma és el càncer cerebral més freqüent i mortal en adults, amb una esperança de vida de només 15 mesos després del seu diagnòstic.
Les cèl·lules de glioblastomes són molt invasives i creixen molt ràpid. Tot i que la comunitat científica té un coneixement profund sobre com progressen aquestes cèl·lules canceroses, els seus mecanismes encara no es comprenen del tot. Per tant, el tractament mèdic esdevé molt difícil i complex.
Un equip d'investigació internacional, liderat per la científica Tanja Ducic del Sincrotró ALBA, està analitzant diferents tipus de cèl·lules vives, extretes de pacients i de línies cel·lulars comercials, per descobrir canvis estructurals i bioquímics. "L'objectiu és mapejar diferents compostos orgànics en cèl·lules vives per tal d'obtenir nous enfocaments terapèutics per atacar les cèl·lules canceroses de manera més específica", diu Tanja Ducic.
La investigadoraTanja Ducic realitzant l'experiment a la línia de llum MIRAS.
Un esforç sinèrgic i multidisciplinar
L'equip de la Facultat de Medicina de la Universitat de Göttingen (Alemanya) ha estat el responsable de la preparació de les mostres, recol·lectant cèl·lules primàries derivades de pacients i desenvolupant cèl·lules mare en diferents etapes de la malaltia.
Per tal de definir un entorn de anàlisi per estudiar cèl·lules in vivo, l'equip de MIRAS ha desenvolupat un nou mètode en col·laboració amb científics del sincrotró Elettra (Itàlia). Les cèl·lules vives s'insereixen en capes molt primes, mantenint estable el seu entorn fisiològic, pH i temperatura durant els experiments al sincrotró. Aquesta configuració conserva les cèl·lules en el seu estat natural, evitant altres preparacions més invasives que poden causar modificacions químiques. Durant l'experiment, s'ha analitzat el possible efecte del riluzol sobre les molècules biològiques com a fàrmac potencial sobre aquestes cèl·lules.
Usant la línia de llum MIRAS, dedicada a la micro-espectroscòpia d'infraroig amb transformada de Fourier (FTIR, per les seves sigles en anglès), l'equip està ara identificant diferències en els compostos biomacromoleculares de les cèl·lules. "Aquesta tècnica és molt útil per identificar les vibracions moleculars i per tant la composició química dels biomaterials. Això ens brinda l'oportunitat de veure què passa en cadascuna de les cèl·lules vives comparant també els possibles canvis entre els tipus de cèl·lules", afirma Ducic.
Aquest projecte és part d'una col·laboració a llarg termini que ja va utilitzar altres tècniques de llum de sincrotró per conèixer les característiques elementals i estructurals de les cèl·lules de glioblastoma, gràcies a el suport financer de la Union for International Cancer Control (UICC Fellowship no. ICR / 2014/339966) i la Northwestern University a Chicago (EUA).
"A l'utilitzar cèl·lules vives, vam comprovar que és possible treballar amb cèl·lules neurals derivades de pacients oferint informació complementària amb diferents mètodes basats en llum de sincrotró. Els resultats permetran conèixer millor el comportament de les cèl·lules de glioblastoma i el seu potencial metastàtic. Això ajudarà a comprendre com les cèl·lules canceroses canvien respecte a les normals, permetent desenvolupar noves estratègies de tractament més específiques", conclou Tanja Ducic.
