Cerdanyola del Vallès, 14 de març de 2019. No gaire gent coneix la badia murciana de Portmán, on hi va haver un dels impactes ecològics costaners més grans de l’activitat minera a Europa. Les xifres parlen per si soles: la mina de l’empresa Peñarroya va abocar més de 60 milions de tones de residus miners al mar a través d’una canonada de 2km situada a l’oest de la badia. Amb els anys la badia va quedar totalment envaïda per una muntanya de sediments artificial. La línia de la platja va avançar 600m i el rastre dels abocaments va arribar fins a 12km mar endins.
Des dels anys 90 ja no hi ha activitat minera a Portmán però els residus acumulats continuen allà. Ara, mostres d’aquests han arribat fins al Sincrotró ALBA, a Cerdanyola del Vallès, per ser analitzats. La història comença a bord del vaixell oceanogràfic Ángeles Alvariño, des d’on el Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Universitat de Barcelona va agafar mostres dels sediments i residus miners que hi ha sota el mar. "Fins ara s’han fet estudis sobretot de la part emergida dels residus de Portmán" comenta Marc Cerdà, estudiant de doctorat del Departament de Dinàmica de la Terra i l’Oceà i membre del grup de recerca. "Nosaltres extraiem material perforant el fons marí amb tubs de fins a 4m i obtenim mostres de sediments en columnes". L’anàlisi d’aquests sediments confirma que contenen arsènic provinent dels minerals de la mina, com l’arsenopirita, i que es troba en diferents estats d’oxidació. És a dir, que aquest arsènic ha experimentat transformacions químiques com l’oxidació, que poden afectar a la seva mobilització i alliberament per dissolució a la columna d’aigua. Els investigadors es van preguntar en quin grau es donaven aquests processos, ja que "fins ara no se sabia gairebé res d’això" explica Josep Roqué, professor del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la UB. "A nosaltres ens interessa caracteritzar aquests residus miners acuradament per reconstruir els processos geoquímics d’alteració dels minerals portadors d’arsènic i a partir d’aquí, definir la disponibilitat en l’ecosistema marí d’aquest element tòxic" afegeix.
Sota la llum del sincrotró
Per conèixer exactament els processos geoquímics que tenen lloc en els residus de Portmán, mostres d’aquests sediments van ser primer caracteritzats de forma no destructiva al laboratori CORELAB de la UB. Després, han estat analitzades al Sincrotró ALBA, a la línia de llum CLAESS. La seva tècnica és l’espectroscòpia de raigs X, és a dir, s’il·lumina amb llum de sincrotró la mostra i, detectant l’energia que emet i absorbeix, es pot deduir quins elements químics la formen i en quin estat d’oxidació es troben.
Les mostres dels sediments, que contenen arsènic, han estat preparades sota un protocol especialment dissenyat amb els científics de CLAESS, qui donen suport als investigadors dels centres de recerca que venen a usar el sincrotró. L’anàlisi en condicions controlades dels sediments permet estudiar-los tal com es troben en la badia i per tant, obtenir uns resultats fidels. "CLAESS permet prendre mesures en condicions controlades, sense exposar les mostres a l’atmosfera per evitar el risc d’oxidació. Si justament volem saber l’estat d’oxidació dels elements in situ no podem permetre alterar-los durant la seva anàlisi", explica Carlo Marini, científic de la línia. A més a més, CLAESS també permet detectar els elements químics en les mostres encara que la seva concentració sigui molt baixa. "És la primera vegada que analitzem un problema així amb questes eines tan poderoses i estem obtenint informació inèdita que no es coneixia de Portmán", remarquen.
A l'esquerra, testimonis dels sediments extrets de sota l'aigua des del buc oceanogràfic. Dreta: col·locació dels suports - dissenyats específicament i impresos amb tecnologia 3D al mateix ALBA - amb les mostres a la línia de llum CLAESS per ser analitzades amb la llum de sincrotró. A la fotografia, Carlo Marini, científic del sincrotró; el catedràtic Miquel Canals Artigas i Andrea Baza, estudiant de doctorat de la UB.
Els investigadors esperen trobar per primera vegada pistes valuoses per conèixer la distribució, mobilitat i disponibilitat de l’arsènic en l’ecosistema marí i, per tant, per avaluar els seus efectes potencials sobre el medi natural i la biodiversitat de la costa litoral a Múrcia. Segons Miquel Canals, cap del Grup de Recerca, "Portmán és un cas d’estudi excepcional sobre el qual encara tenim més preguntes que respostes tot i haver avançat moltíssim en el coneixement de la seva estabilitat, estructura i composició; tots ells aspectes crucials per planificar les tasques de remediació i, fins on es pugui, de rehabilitació de la badia".
El que queda de "Portus Magnus": un referent per l'estudi d'acobaments al mar
Portmán ja era un emplaçament important tant pels cartaginesos com pels romans, els quals l’anomenaven Portus Magnus. Ara, Portmán ja no és ni molt menys un port important, d’ell només en queda el record d’on es trobava enmig dels sediments miners. En aquests moments, hi ha un projecte de rehabilitació de la badia que pretén eliminar 10 milions de tones de residu i fer retrocedir la línia de la costa 300m terra endins.
Malgrat tot, Portmán podria servir com a referència essent cas d’estudi dels impactes d’abocaments miners al mar. Actualment per exemple, es parla de la mineria sota l’aigua: extraccions a 3000m de profunditat en els oceans per portar els minerals a la superfície. Així doncs, successos com el de Portmán són molt interessants per veure què podria passar en casos on hi ha grans abocaments i processats de minerals en el mar.
Aquest projecte s’ha dut a terme conjuntament des dels Departaments de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà i de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB. L’equip de treball del projecte ha estat format per Josep Roqué Rosell, Miquel Canals Artigas, Anna Sànchez Vidal, Jaime Frigola Ferrer, David Amblàs Novellas, Marc Cerdà Domènech, Andrea Baza Varas; amb la col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Barcelona a través del seu conservador Marc Campeny i no menys important, la col·laboració també del professor Joan Carles Melgarejo, del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la UB.
